Mentre escric aquesta crònica sona els australians AC/DC de fons... Dos grans passions: el rock i el córrer junts. Mai els mesclo, la música sempre serveix de catalitzador per multiplicar ànims abans de les curses i en les mateixes ja sols escolto els meus companys, els ànims de la gent i el meu propi cos. I és que tenen cançons per tot: pels 10.000 la canyera Thunderstruck, per distàncies un xic més curtes el potent TNT, per la mitja l'inspirador It's a Long Way to the Top o bé per les encetades curses de muntanya el Highway to Hell.
Per sèries utilitzo el Shoot to Thrill, acords i lletra que també em van servir fa una setmana i escaig. I és que participava per primer cop en els 1000m socials organitzats per Corredors.cat. Compten ja amb unes quantes unes edicions d’història, si bé aquest any era el primer cop que l'obrien a no associats. Més enllà d'una jornada diferent (en pista) el seu gran què radica en procurar donar rellevància a una raó per la que lluitar. En aquest cas, s’ha donat altaveu a la Fundació Miquel Valls que lluita contra l’Esclerosi Lateral Amiotròfica. Una diada especialment emotiva pels pastanagues, ja que un dels seus companys, el Zenon, està afectat per aquesta malaltia. Tota l’energia del món per ell i per mai defallir!
-Els masques també hi vàrem posar el nostre granet de sorra-
Com ja haureu vist els que seguiu aquest bloc, el fet que les curses tinguin un "motiu més" és una de les raons que més em tiren a l'hora de triar-les i preparar-les. Cert és que hi ha moltes que presumeixen de solidàries, però algunes d'elles ho fan sols per omplir l'expedient i altres ho son per naturalesa. I aquesta és de les últimes. Moltes gràcies a corredors.cat per deixar-nos disfrutar de la mateixa.
Em complau anunciar que ja hem començat a repartir els dorsals entre la gent col·laboradora del repte #CorreAmbElCorSincer per Família d'Hetauda. I és que aquest també és un repte que té les ganes de ser 100% útil. Almenys això intentem! Per aquesta raó (gràcies a migranodearena) hem ampliat la data de finalització del mateix. Procuraré arribar fins als 1000km totals més tots els que feu amb nosaltres, així com amb les vostres ajudes poder fer arribar un cop de mà més gran als nostres amics de FdH. I també puc dir que ja ho heu començat a fer, ja som a la meitat de l'objectiu, ho aconseguirem???
-Amb la gran Judith, una de les persones que ha ajudat a tirar endavant al repte-
Segur que si! Tornant als 1000m, cal dir que no eren tals, la gran majoria participàvem en quelcom més divertit encara: una combinada en pista amb unes distàncies poc habituals per nosaltres, 1000m, 400m i 100m. Per participar-hi es convidava a realitzar una aportació voluntària a la causa i posar seny a l’hora de córrer, no oblidem que som “fonderos”. I sino fem un recompte de les sabatilles de claus que duiem, oi Mallorco? Però vaja, no ens calen, que per això som masques! I és que fins un total de nou ens vam reunir per córrer!
A més dels que competíem vam comptar amb la presència del Reboll, que va fer el paper d’animador, manàger, productor audiovisual… No donava a l’abast vaja! Així li va anar que es va quedar sense bateria per gravar la primera prova els 1000m lliures. Com demostrarem la sortida (si, aquest cop si, ja el tornem a tenir aquí!) a mort del Navete amb el Serra a roda? Les hostilitats a esquena del Tonino? Que va controlar amb solvència. La superioritat del Ferran? L’hachazo del Fandes en línia de meta al presi? Si si, vaig arribar segon en la sèrie masca amb 3m03.2s darrera de la primera espasa, tooooma ya!
-El pas pel primer 200, seny!-
Els mil et donen una mica de marge per jugar amb les distàncies, però no massa, que en menys de quatre minuts ja estàvem tots llestos! Molt d’agraïr l’acollida que vam tenir entre els corredors, especialment dono gràcies a la Judith que és qui ens va avisar per no perdre’ns l’esdeveniment. I a tota la resta pels ànims, fotos, atencions… i com no per facilitar-nos a tots els masques córrer junts a la darrera sèrie! No serà l’última vegada que ens veureu als liles. Especial il·lusió també em va fer conéixer a la Sandra (quina gran gent tenim en aquest món del córrer!), gràcies a tothom va ser una matinal increïble!
A partir d’aquest moment, les sèries ja s’anirien succeïnt en funció dels punts acumulats en la combinada, és a dir, pels temps realitzats en les diferents distàncies. Així dels 8 primers del 1000 ens vam colar 4 andreuencs: Ferran, Fandes, Calvo i Serra; en la segona sèrie també hi vam tenir bona representació: Navete i Tonino; mentre que a la tercera s’hi afegien: Aaron, Mallorco i Miquel. Però no ens vam perdre cap cursa de 400m, animant a coneguts i desconeguts, tots uns grans campions! La gran sorpresa va ser l’Aaron dominant a plaer la seva sèrie (i pujant fins a 3r masca!), en el meu cas tornava a ser segon masca (59,2s, no esperava fer-la tan ràpid), ara ben a prop del Ferran i passant al Serra en els darrers 100m... Ens apropem, ens apropem!
-Arribada del 400, que divertida que és!-
Organització de 10, fent l'espera amena amb un gran speaker, jutges com si d'un míting es tractés, begudes per combatre la calor, un ambient saníssim... Personalment crec que és un dia que hauríem de fer fixe, per sortir de la nostra rutina corredora. I si, és cert que hi ha classificacions, però en l’ambient que es respira, això és el de menys. Tot i que cal dir que vam arribar els masques molt ben posicionats a la darrera prova, la que els velocistes anomenen la reina, els 100m llisos. El Ferran defenia plaça de podi (3r) i el seguíem Fandes (4t) i Serra (5é). Aquest darrer va ser el més valent sortint des dels tacs…
Que gran! I que extrany és sortir a totes des de la primera passa, no te n’adones i ja has acabat la prova, no tens aquesta sensació d’anar al límit com passa a la majoria de curses. Com diu el Ferran, com no tens aquest punt de patiment, no l'arribes a disfrutar (una mica massoquisme, ho sabem...). De tota manera aquest cop si que vaig fer primer masca i segon absolut, i això que mai havia fet un 100! 13,02s va ser tota una sorpresa. I és que els shadows vam tornar a demostrar que som la bomba, amb una gran explosivitat!
-100m #GoGoGo!-
I sino que s’ho diguin al Miquel que es va imposar a la seva sèrie (4t masca), brutal!!! En Mallorco arrossegava unes petites molèsties (que sembla que per sort han quedat en no res!) pel que va decidir deixar aquí la seva participació en el tartà però els vuit restants volíem més… I què hi ha millor que uns bons relleus? El nostre presi va parlar amb l’organitzador-speaker i en pocs minuts ja tenim una competició de 5 equips (4 masculins dels quals 2 masques i 1 de femení) de 4×400. Com al cole, sense testimonis, sols picar la mà.
Ens vam imposar els iogumasques seguits dels veterans (que van donar guerra fins la tercera volta tot cal dir-ho) així que vam tenir un improvitzat podi quasi complet de lila. I de premi? Pastissets i albercocs! I just amb aquesta competició es van anunciar les posicions definitives de la combinada i sorpresa! Amb l'escàs mig segon de distància al 100m em va ser suficient per avançar al Ferran i sumar 1494 punts, el que em deixà el darrer graó del podi inidividual! Amb la samarreta lila i el dorsal de #CorreAmbElCorSincer! Què més es pot demanar?
-Quant de lila junt tu!-
Que si, que si, l’important era participar d’una jornada com ahir, però m’imprimiré la classificació tu, no cada dia queda un per davant de tants cracks junts! Bravo de nou per l'ambient! I definitivament a posar-li el tancament perfecte al bar del poliesportiu recuperant energies i reforçant llaços. Ara toca el 5 de Juliol a Terrassa, que em fa especial il·lusió per retrobar-me amb molts amics i el 26 de Juliol a Òrrius, on segurament tornarem a tenir onada masca.
I tu, encara no estàs en el moviment de #CorreAmbElCorSincer? Participa-hi! Família d'Hetauda t'ho agrairà, ho agrairem tots. I és que entre nosaltres la construïm, construïm el món. Sino que s'ho diguin a la Malen. Ja porta 3 mesos al Nepal, fent una feina inmillorable en la Unitat d'Educació Especial Imagine. Amb la seva col·laboració s'ha posat en marxa un procés que m'encanta, més enllà del suport als infants i joves, es realitza una acció conjunta amb les famílies, donant-lis suport i així aconseguir que a l'escola i a casa es tingui una mateixa línia educativa.
-La Malen a Hetauda-
Qui diu ara que no val la pena intentar-ho? Si ho intentem amb el cor sincer... Tot és possible!
No hay comentarios:
Publicar un comentario