Continuem en moviment!
El passat dissabte vam donar el tret de sortida a un típic de les curses d'estiu, les que es fan a la tarda-nit, i així serà la darrera del repte. Un repte en el que per la meva part cada cop està més a punt d'acomplir-se, amb 930kms acumulats, 70kms i ja tindrem des els 1000 desde que a Febrer ens vam posar en marxa. I com veieu torna a aparèixer el 7 de la sort, així que encara estem a temps d'assolir més #CorreAmbElCorSincer al que li queden 13 dies. Que si se'm permet dir de passada és el meu número favorit... Així qui no és positiu?
El fer aquesta cursa havia nascut parlant amb una antiga terrassenca i que complia anys coincidint amb la cursa (felicitats pels 31 un cop més! ;P) la Judith i a la que ràpidament es van afegir una bona representació de shadows, així com de sabadellencs (quina il·lusió tornar-vos a veure de curt!) i més endavant en Toni (Gil) i unes cracks del Corredors.cat. (Alba i Sandra), així com independents de luxe (Anna i Candido). Es tractava de la XXV edició de la Cursa Popular de Terrassa, amb una organització propera (i que cuida els detalls, tot per 3 euros!) i un públic entregat, l'ambient de Festa Major és únic, ja ho sabeu!
-El lila masca, allà on va, triomfa!-
Això si, la xafogor tampoc va voler perdre-se-la, ja sabeu, en aquest país petit, tenim la tendència a fer la festa gran (i a vegades la xica) en els mesos de més calor. I malgrat no ser a Suïssa, la nostra topografia no és precisament plana plana… Les cocapitals del Vallés en son un exemple patent! Era més d’esperar que aixequèssim el peu i disfrutèssim amb una bona prèvia i un bon sopar, acompanyat del daurat hidratant (només en alguns casos tot s’ha de dir, sols hi va haver una persona que va “doblar”…). Així que com veieu malament no ho anàvem a passar! Aprenem de mestres com els “muntanyeros” masques.
Amb tot, ja puc dir que repetirem per la bella Egara. Sabadell, Barberà, Granollers... a l'altra banda de les muntanyes saben cuidar molt bé el nostre esport. I això s'ha d'aprofitar. Per una altra vegada però, sortirem més endavant, que la Rambla és estreta i al no haver calaixos vas patint per no molestar ni enduur-te ningú per davant. En un parell de kms la cosa ja s’estabilitza, doncs la cosa pica cap amunt, i sobretot s'obre la zona d'asfalt. Moment d'enrecordar-nos d’aquella màxima que diu “més val guardar per al final poder apretar”.
-M'encanta el que es desprén d'aquesta foto, gràcies Sandreta!-
Una petita incursió pel carrer de les Lletres (tot i ser de ciències ho he de reconèixer, quin nom més maco!) i poc més endavant la primera baixada d'entitat tot just passar per la parada de Terrassa Nord, de Renfe. Precisament usant aquest transport vam arribar, encara que com a bons excursionistes per tornar vam fer-ho amb FGC (o ferrocatas ;P) assegurant-nos una ruta circular i no d’anada i tornada! Pero tornant a la cursa, pel carrer del Nord encetàvem la zona favorable que ens duria fins a l’equador de la cursa. Bones sensacions en aquest punt, i pensant, ja veuràs tu, la pujada de Vallparadís a la Plaça de l’Aigua ens la mengem amb patates… #Ilusos. Monsieur Massó també té un apartament a Terrassa, ho hauria d'haver preguntat als experts d’ACMM.
I és que és passar la Universitat i veure com s’enfila i s’enfila de mala manera (excepte si ets una avessada muntanyera). Amb tot, és el repte que ofereix aquesta cursa, on per altre banda sempre trobes un alé de la gent, ja se sap #NoHayMalQuePorBienNoVenga! Prop de la plaça de l'aigua també ens esperaven els bombers amb la mànega funcionant. Quina dutxa més ben rebuda! I és en aquest punt, entrant en la piadosa Avinguda de l’Abat Marcet on els que han fet una bona estratègia de cursa es trobaran amb les cames suficients per apretar! No va ser el meu cas, encara que per sort si de la majoria de la grupeta present i que després compartiríem sopar, en el modernista Viena, que bo que estava tot!
-Anys i anys... Quina bona grupeta!-
De fet, el final de la meva cursa es va tornar en una divertida lluita amb en Toni, que apropant-se progressivament, va amenaçar seriosament d’assaltar la primera posició masca. A Òrrius haurem de posar el #ModeVincADisfrutar, perquè si ens enceguem amb d’altres objectius haurem de buscar en quin km tocarà plegar jajaja. Per sort, el darrer tram RAPIDÍSSIM em va permetre recuperar i cremar sabatilla. I el final totalment un túnel humà com si pugèssim el Tourmalet, uffffff, pell de gallina! En aquell punt estava la Sandra que ni més ni menys va pujar fins a Sabadell a animar-nos, treure unes imatges brutals i fer-nos passar una estona increïble, moltíssimes gràcies!
Content de veure les entrades #FentUnFandes, enduent-se la palma la de l’Aaron, no hem corregut encara la tri, i aquest home ja s’ha apuntat al #Postureo. Que gran ets Promesa! De tota manera, el David, després de passar una setmana dolenta de salut va aconseguir mantenir la jerarquia. Ets molt gran company! Tinc ganes de recuperar aquests entrenaments amb tu. Per darrera entrava Rumove, sent el primer del grup arlequinat i amb la dupla Judith i Alba trepitjant-li els talons. Però és que tots van arribar ben juntets, de seguida el David, el Pedro i el Cándido!
-Que millor per un corredor... Que acabar corrent en un correfoc!-
A partir d'aquí encara millor, dutxeta, soparet... I correfoc per tancar la festa! Aquest cap de setmana, uns quants dels que van estar presents s'han marcat un cap de setmana a Andorra que pel que m'han dit ha estat espectacular. Aviam si les raons que han fet que aquest cop no hagi pogut estar desapareixen i compartir moments amb gent tan bona i duur el dorsal de Família d'Hetauda de volta pels cims. Encara que ells ja son ben a dalt... Bona feina nois! Ja sabeu que hi podeu col·laborar aquí.
En definitiva, malgrat que el temps demana més anar a la platja que córrer, vam disfrutar d’una tarda-nit genial al voltant de la cursa popular de Terrassa. I és que crec que això és el que ens fa veritables corredors, quan l’esport es converteix en un mitjà per compartir grans moments. Molt grans, com deia abans toca tornar a fer-ho ben aviat! També a Terrassa, recorregut divertit, ambient, dutxes, sentiment de corredor (enguany celebraven els 100 anys d’atletisme a la població!).
Ahhhh! I s'ensuma un nou repte pel futur, #RoadToGavà! Volem comprovar si podem afegir algun nom nou a més del de corredors, un altre dia us explico amb més calma… 
No hay comentarios:
Publicar un comentario