Nawa Barsha ko Shuvakamana!
No no! No és que m'hagin entrat al bloc o hagi escrit sense mirar que posava... És que tenia tan desactualitzat el blog, que hem entrat en un nou any nepalí (el 2071 en el seu calendari) i ni tan sols n'havia fet menció! El temps no para, i a tots com si es tractés d'un tetris, ens passa que hem de buscar com col·locar les fitxes per arribar cada dia a l'èxit de salvar la pantalla. Però això no significa que deixem de posar-nos les bambes... Anem a veure com va el repte! I tu que, t'hi animes? Ja saps, hi pots col·laborar i #CorreAmbElCorSincer!
Ja fa dos diumenges vaig participar, en la que per mi és (permeteu-me la hipèrbole) la festa major de l'esport popular a casa nostra. Si quelcom defineix aquesta cursa és el color. Color en les samarretes, color en les cares, en un circuit (el real) que tampoc deixa indiferent... I és que ja se sap que en la "Maratón" tot s'hi val! Aquest any ens vam aplegar 72.426 ànimes (sumant unes 2.108.050 en les 36 edicions que ja duu aquesta històrica cursa), encara no sabeu quina és?
Si! La cursa del Corte Inglés! És la meva vuitena participació, setena sobre aquest recorregut. Crec que el faria amb els ulls tancats, però millor tenir-los ben oberts, perquè hi ha un munt de records arreu! Un d'aquests "momentazos" es produeix abans de la sortida, quan veus com l'epicentre de la Barcelona està presa pels corredors per un dia i et reuneixes amb la colla amb qui disfrutes d'aquesta bogeria de córrer. De fet, aquí, ja va fent uns anys, va ser la primera vegada que vaig posar com a part dels Masques de Sant Andreu.
Aquesta vegada no vaig decidir l'objectiu que buscaria en els 10 kilòmetres fins al final, i el pensament fou... que carai! Procurarem fer-ho millor que mai! Per tant, baixar dels 43 minuts, ambiciós (per mi) després d'una setmana fotent-li tralla als entrenaments. I és que ja estic immers en la part més divertida i més canyera del pla pel un dels grans objectius esportius del repte, la Mitja de la Parcelària. I més tenint en compte que aquí mai escalfem com cal, però és que ens agraden massa les trobades i les xerrades prèvies, i en això si que aquesta cursa no té rival!
La família masca!
Les bones vibracions continuen en el calaix de sortida, sempre m'impressiona aixecar la vista i veure la gentada que tens darrera! Aquí no et pots despistar... O et passen literalment per sobre! I com es disfruta també des dels darrers llocs! El primer moment en que realment pensem en que avui també hem vingut a córrer és en el compte enrere, val la pena parar atenció per evitar problemes en els primers kms. Encara que en aquest punt, val la pena aplaudir a l'organització, que ha aconseguit que els caminants/corredors que s'incorporaven a l'inici (posant-se en perill a ells mateixos i als qui els rodegen), es redueixi a la mínima expressió.
Aquest any s'ha pogut córrer de veritat des de l'inici, passant el km1 en 3:44. Bé bé bé! Això té bona pinta, i amb bona companyia, el presi del club, que fa doblet aquest cap de setmana, ja ho diu ell ni un de fi... Igual que pretén ser aquest repte , i com és la feina que realitzen a Família d'Hetauda, procurem ser constants passant els següents km's en 3:46 i 3:49. I em trobo amb una gran sorpresa a plaça Espanaya amb ànims del Pablo de l'Asociación Ciclista Monsieur Massó, amb bici és clar! Perfecte, perquè just aquí comença la cursa senyores i senyors! Som als peus de Montjuic i pujarem fins a l'Estadi Olímpic... dues vegades!
Qui diu què la cursa no té un color especial?
Si ja l'heu feta sabreu d'aquesta "jugadeta" que li dona encara més mèrit a fer cim i si encara no heu debutat ja esteu avisats! Malgrat anar en tendència positiva i anar recuperant posicions, no vaig tot el fluïd que voldria durant aquest tram, i veig com el Victor se m'escapa poc a poc, sembla que l'efecte #postmarató fa efecte, segueixes molt fort! Els kms passen ara més lentament: 4:06-4:19-4:30... Passem el primer avituallament (que podria estar millor indicat, sobretot tenint en compte el volum de gent que hi participa) i finalment arribem a la porta de la Marató (la de veritat, la dels Jocs Olímpics) i tot seguit trepitjant el tartà! Fem-ho en la posició que ho fem sens un dubte és un altre dels moments #gallinadepiel de la matinal, no em cansaria de córrer aquí!
Encara que sols en fem una volta... Sortim amb piles carregades, encarem la darrera pujadeta (que punyetera és si abans hem apretat massa!), agafem aigua en el segon avituallament i ens llencem a la baixada sense frens! Perquè aquest cop si, malgrat no ser un gran baixador (especialment en asfalt) em noto recuperat i veig que podré apretar en els 3kms plans finals. I amb dos samarretes masques a l'horitzó! I és que el Toni, company d'entrenaments matinals (gustàs!), va demostrar que fort que està (la setmana anterior havia fet millor sènior a Gràcia, #BravoBravoBravo!). Sortint com un cohet regula i recuperar-li temps costa horrors...
Fet! Així dona gust acabar!
Els kms tornen a caure ràpidament 3:43-3:46-3:49... En bona companyia, amb la sisena classificada femenina durant un grapat de metres, un plaer haver-te conegut després en persona Enka! Deixò endarrera la senyal km10 i començo el progressiu de carrer Pelai, on un any més rebem els ànims de l'animadora (gràcies, i no només per avui, sino per tots els dies!)! Les posicions van caient i abans d'encarar la contrameta passo a la cinquena dona i veig més a prop que mai els companys...Però està clar que avui ells han estat millors. I quina alegria, perquè tots dos tenen molt de mèrit!
Així que ens oblidem de l'entrada #FentUnNinja i activem el mode #FentUnFandes! Fent una ullada al cronòmetre de meta per corroborar que l'objectiu ha caigut, 42 minuts i 52 segons de temps real, si! I ja a plaça Catalunya parlar tranquilament, conèixer sensacions, felicitar... I és que no ens oblidem, a la cursa com en la vida, tots som campiones i campions, la qüestió és procurar-ho! Això si, pels que no n'havíem tingut prou, bevem un xic d'aigua i tornar cap a casa trotant, si mai em deixo la t-10 i he d'anar al centre ja sé que en menys de mitja hora m'hi planto!
Ho tenim clar, la MonteStacano es #CorreAmbElCorSincer!
I és que hem acabat (bé, de fet continuarem unes poques setmanes més) amb l'época de fer km's, uns 50 per setmana, en màxim de tres sortides setmanals (no hi ha temps per més!). Dels entrenaments recents destaco el que vaig fer amb el David, per vàries raons. La primera perquè saps que és un plaer fer-los plegats i perquè quan tinguis una mica més de temps em tornaràs a apretar! I després perquè vam anar a fer muntanya!, en concret vam anar a fer el reconeixement de la MonteStacano, per ell serà la seva segona cursa de muntanya i per mi el debut. Estic que no puc de les ganes! I més després de fer l'entrenament amb la gent de la Joventut Atlètica Montcada.
I és que els vermell-i-verd han muntat una cursa collonuda, que té de tot, per alguna cosa serà que s'han acabat les places amb antelació. Serralada de la Marina pura i dura, amb trams de pista i altres de corriols on cal parar compte però es disfruta com un nen! 15,4km de recorregut amb uns 650m de desnivell positiu (i ja se sap que tot el que puja baixa, doncs la sortida i l'arribada son al centre de Montcada), l'incògnita és, com l'encararem? El que si que tinc clar és una cosa, que disfrutarem molt! A més d'estar molt ben acompanyat... És sols pensar-hi i se'm posen les dents llargues! Fins i tot de les pujades que et fan caminar i cap amunt!
Ben cert!
Encara que la companyia també la trobes en el dia a dia, i això fa que tot sigui més amé. I és que "el plaer de compartir és el que li dóna significat a la paraula tenir" més si aquesta és bona o sorpresa, ja no diguem quan succeixen totes dues a la vegada! En una de les darreres sortides em tocava possiblement un dels dies més durs del repte però que alhora et deixa millor sensació perquè et fa sentir fort, sobretot mentalment. Eren 15kms a un ritme exigent, 10-15s per sobre del ritme que vull dir a la mitja. I on fer-ho? Perquè a la ciutat és difícil mantenir un ritme constant... El lloc elegit fou el Parc Fluvial del Besós, on pots triar gespa o asfalta per córrer, tens la distància marcada i motivacions com la de la fotografia anterior.
Per fer-ho amb major tranquilitat comptava amb una llebre shadow, el Miquel, que va en bici per tornar més fort que mai... Pensant encara en la fresqueta que acabem de deixar, vaig calcular malament i l'entrenament se'n va anar a fer estralls a punt d'arribar al km11... Però aquí tot just va començar el millor! Gràcies a la companyia de l'aiguader (gràcies de nou!) i del Toni (primera sorpresa!) vaig anar recuperant sensacions. Veig com em passa un corredor que comença les seves sèries i em dic... Som masques, no? Doncs som-hi amb ell! Em poso a la seva alçada i li dic "Vamos, ¡que el ritmo no pare!".
Serà un honor duur-lo!
D'aquesta manera els 4kms i escaig que s'havien quedat a la motxila es converteixen en unes improvitzades sèries de 500 a menys de 3'30/k, m'encanta! Sobretot pel fet de trobar-te amb un desconegut i marcar-te un regal amb aquest bon rotllo. Espero que ens retrobem aviat, i si per una d'aquelles casualitats llegeixes aquest blog, que sàpigues que vas pel bon camí per l'objectiu que estàs preparant , felicitats! I parlant d'objectius, a nivell de corredor, què ens queda per endavant en aquest repte? Ja tenim el calendari que exceptuant força major correré d'aquí a Juliol:
27 Abril: II MonteStacano, 15.4km de muntanya
25 Maig: I La Parcelària, Mitja Marató asfalt
14 Juny: I Cursa dels Cellers, Mitja Marató de muntanya
28 Juny: XVII Cursa de Premià, 10km asfalt
19 Juliol: XXXIII Festa Major Òrrius, 10km mixt
Per cert, que ja tinc el dorsal per lluir tots aquests dies, és el que us mostrava unes línies amunt! Gràcies Adrià, ha quedat genial, segur que amb ell correré més ràpid encara! I atenció, perquè tu també pots, #CorreAmbElCorSincer, tot aquell que col·labori amb el repte tindrà el seu propi dorsal personalitzat. T'agrada? Jo tinc ganes de donar-te'l! Gràcies per col·laborar, ja portem una quarta part del previst (175 euros) i volem seguir sumant! Jo segueixo camí dels meus 700... kilòmetres! Recordeu que podeu conèixer més sobre la ONGD Família d'Hetauda en aquesta pàgina, i sobretot a la seva web. Per cert, des d'aquí felicitar-los per acabar les obres de la seva Residència Shree Shanti, el que els servirà per seguir endavant amb els seus múltiples.
Felicitats companys! Que no decaigui mai la vostra energia!
No hay comentarios:
Publicar un comentario