Corrent amb el cor sincer: sense parar per família d'Hetauda

miércoles, 28 de mayo de 2014

Aconseguit el repte esportiu... Aconseguirem el repte solidari?

Bona nit!

Tornem que no hem pas parat! Darrerament els entrenaments havien tornat a l'asfalt. 
I és que s'olorava un dels grans reptes com corredor en #CorreAmbElCorSincer! Es tracta de la Mitja Marató de la Parcel·lària a la Vall de'n Vas. I aquest cap de setmana ha tocat complir-ho! A més, he aconseguit arribar als 700km que em marcava en el meu repte esportiu, m'ajudeu ara a aconseguir també el mínim del repte solidari? Pitgeu aquí i podreu, gràcies!

Era tot just el meu segon 21k, però això no treia les ganes enormes de fer-ho encara millor! Per començar vull donar les gràcies a aquells que heu ajudat a acabar de preparar-la, heu donat ànims, suport... El #RepteLaParcelaria deixa moltes coses bones, experiments que han sortit bé i altres no tant dels que s'aprén! I sobretot deixa experiències. Retrobaments, nous companys d'entrenament... I també trobar a faltar d'altres amb qui darrerament no he pogut coincidir.

 El #RepteLaParcelaria

Però centrem-nos en el tema que ens ocupa, què és la Parcel·lària? És una cursa d'asfalt que voreja diferents pobles garrotxins en un terreny eminentment pla, pero rodejat de muntanya i corrent entre els cultius. Per tant, poques cases, poca gent, molt silenci i retrobament amb un mateix, qui no ha sortit a córrer algun cop per a buscar-los? Inicialment pensava sortir al costat d'un crack com el Pau, però li toca ballar ara amb la més lletja, a recuperar-se bé d'aquestes molèsties, des d'aquí t'envio les millors de les energies!

Però no tot és qüestió de solitud, amb el que ens agrada a nosaltres fer el pre i el post-cursa! Un plaer retrobar-me amb el Jordi i conèixer i compartir viatge amb l'Albert, hem de reptetir aviat! Donar gràcies també a la Glòria, d'Oson@Corre, per la seva predisposició i aquestes fotos que ens va treure junt amb en Gabi. Entorn perfecte per escalfar, en el camp de futbol de Sant Esteve de'n Vas i ambient popular i proper.


 Nervis? Pero què diu vosté! :P

Primer surten les corredores i corredors de la cursa de 10.000 i uns minuts (pocs) més tard del previst ens preparem en els de la mitja. Primer objectiu? Trobar company a un ritme de 3:55 els primers kms. Es fa un grupet de set en el capdavant seguit d'un veterà, el Jordi de Torelló, amb molt bones cames, tots massa ràpids. Apareix però l'Enric de RunnersWorld Sabadell, així si! Creuem unes primeres paraules, fem les presentacions i ens preparem a fer barqueta.

En aquest moment anem 9é i 10é, en terra de ningú, però sabem que si utilitzem el cap segurament anirem cap endavant. Amb tot, els kms van caient més ràpid del previst (entorn el 3:50) quan, oh sorpresa! veiem que no podem agafar de l'avituallament del km5. Tocarà regular, ja veiem que això passarà factura, doncs la boca ja va seca a aquestes altures... Menys mal que el dia acompanya, així com el paisatge, quin espectacle! Fins i tot les petites pujades semblen una mica menys ferotges amb el mar de parceles emmarcades per muntanyes.

Això és la Parcelària

En un d'aquests trams, cap al km 10 una petita pujada em fa agafar uns metres respecte l'Enric, just abans del nostre primer avituallament. Prenc plàtan i aigua, doncs tota ajuda és poca amb el buit que ja comencem a duur... Penso que ens reenganxarem, però veig un parell de corredors per davant cada cop més a prop, així que decideixo apretar els dents i anar cap endavant, quina invitació per a l'home del Mazo... El quart de Marató el passem a 41:40, molt a prop del previst, però serà difícil doblar. Atrapo al Jordi, de Manlleu (quin debut a la distància, felicitats!) i una mica més endavant el Juan Antonio, en el km 12 vaig 7é i en franca progressió. 

Però en aquest punt se'm descorda la bamba dreta, llamps i rellamps! Faig km i mig així, però cada cop va més fluixa, així que he de parar a cordar-les. Com diu l'Albert, a mirar el youtube per fer unes bones llaçades jajaja, sols son uns 20-30 segons de pèrdua, però suficient per veure com se'n va el tren per davant i s'apreta per darrera. La musculatura també ho nota, a partir d'aquí ja no torno a anar cómode (sols caurà un km per sota de 4) pel que tocarà remar. 

Qui ens pot dir que no hem pujat al podi?

Novament la gran ajuda vindrà de l'Enric, que s'ha recuperat i situat just darrera meu, llàstima d'aquell avituallament fallit sino a saber fins on hauríem arribat plegats... En el 17 una altra porció d'aigua i plàtan, cap gel, i que bé que li ha sentat això al cos! I això que els voluntaris de l'avituallament no estaven gaire al cas. Una llàstima, perquè sent justos la gran feina que s'ha fet, indicant els camins, protegint als corredors, revisant contínuament el traçat... Ha estat genial! A més, sense aquesta gent les curses no serien possibles, moltíssimes gràcies. Teniu una petita joia, cuideu-la!

L'estratègia d'aquests darrers kms era clara, sense referències per davant, procurar mantenir la distància amb l'Enric i apretar els 2kms finals. Per sort, ell també devia pensar el mateix i ens exigim mutuament, sols puc #FerUnFandes els darrers 300m! L'espero i ens acollim en una felicitació mútua, finalment 6é (2n de categoria) i 7é de la general, i amb ganes de coincidir a la propera. Molt content també de veure arribar als companys: el Jordi fent la seva millor marca de sempre i l'Albert més content que un jínjol amb la seva primera mitja al sarró, quins cracks! No podia faltar la foto del podi!

No tot és córrer...


Important, no ens treguessin pas el post de la cursa! En aquest sentit crec que l'organització la va encertar de ple: avituallament final, indret, serveis... La tornada es fa d'una altra manera! I ara ja a pensar en el següent cap de setmana. Que ve amb un plan especialment il·lusionant la 1a Cursa Masca Solidària per l'Educació Pública. Com el seu propi nom indica l'organitzem el CA Masques de Sant Andreu, conjuntament amb la Coordinadora d'AMPA i la Comunitat Educativa del Districte de Sant Andreu.

Es tracta d'una cursa popular, gratuïta (la única inscripció és una aportació al Rebost d'Aliments de Sant Andreu) i que serà una festa de l'educació i l'esport dirigida especialment als infants, els joves i les famílies. Ja tenim més de 200 inscripcions fetes... Tu ja hi ets dintre? Va, anima't, que serà una gran festa al voltant de Can Fabra!


Perquè hi ha curses que son les verdaderament importants...

I que en sabem de Família d'Hetauda? Què aquests no descansen mai, mare meva... L'altre dia llegia sobre la història d'un dels joves que tracten, en Rajkumar, que està procurant caminar amb totes les seves energies. Ara, l'arribada d'unes pròtesis molt més lleugeres li estan significant un gran avenç! Això si que és esperit de superació. I no sols en l'interior es queden, doncs també intenten compartir vivències i coneixements amb la resta de la població, del que poden aprendre com del que poden ensenyar, com els cursos de fisioteràpia.

I moltes més coses de les que no us en parlo... Perquè estem preparant un nou article sobre els mateixos. I sobre com conèixer la realitat amb la que treballa aquesta ONGD. #CorreAmbElCorSincer, i fem que el repte solidari a Migranodearena  tingui un nou impuls! Va, que ja tenim el lloc on fer els dorsals personalitzats! ;P 

Gràcies i fins ben aviat lector!

No hay comentarios:

Publicar un comentario